HISTÒRIA

 

A principis del XX el cooperativisme agrari va constituir una eficient estratègia econòmica per tal de superar la crisi que estava afectant el sector d’ençà de l’últim terç del segle XIX. Els vinyaters en particular havien de sobreposar-se dels estralls que havia causat la fil·loxera, i la pagesia en general havia de trobar la via de rendibilització dels conreus.

En aquest context social i econòmic van néixer les cooperatives agràries de molts pobles de la Conca de Barberà, entre els quals hi ha Solivella i l’Espluga de Francolí.

Cooperativa de Viticultors de Solivella

La pagesia amb menys recursos professionals va trobar en la unió d’esforços una via de promoció dels seus interessos i del seu sector. Així va ser com el 1901 es fundava la Societat Agrícola de Solivella, amb seu al carrer de l’Hospital.

Poc temps després, el 1906, es promulgà la Llei de Sindicats Agrícoles, i l’entitat prengué el nom de Societat de Treballadors Agrícoles de Solivella. Entre el 1917 i el 1930 el col·lectiu anà ampliant el seu patrimoni.

Per la seva banda, el 1915 s’organitzà una altra associació de pagesos al poble, en aquest cas, més afavorits econòmicament. S’anomenà Sindicat Agrícola i el febrer del 1916 se n’aprovaven els estatuts. A més, cal tenir en compte que el Sindicat Agrícola desenvolupava les funcions de Caixa Rural. Més tard, el 1919 es passaria a anomenar Sindicat de Vinyaters.

L’1 de juny del 1937 la Societat de Treballadors Agrícoles i el Sindicat de Vinyaters de Solivella es van fusionar amb el nom comú de Sindicat Agrícola de Solivella; entitat que, l’any 1940, passà a denominar-se Cooperativa de Viticultors de Solivella.

L’any 2004 es començà a embotellar el vi “Puig de Solivella”, amb la qual cosa la pagesia de la vila veié recompensats el seu esforç i saber fer.

Agrícola de l’Espluga i Secció de Crèdit

En la història de l’Espluga de Francolí, parlar de cooperativisme en l’àmbit agrícola és fer-ho del vilatà Josep Maria Rendé i Ventosa (1877-1925). Ell fou el tenaç impulsor de l’associacionisme agrari en l’àmbit rural a la vila i a Catalunya des de l’Acció Social Agrària de la Mancomunitat. Els seus esforços, iniciats l’any 1902 i alentits per diverses vicissituds, el portaren fins a la primera assemblea general del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga de Francolí l’any 1910.

La voluntat de créixer com a teixit associatiu portà els membres d’aquell sindicat a construir un celler vitícola. L’Edifici fou projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l’obra executada pel seu fill, l’arquitecte Pere Domènech i Roura. L’any 1913 s’acabà de bastir a l’Espluga una de les construccions més emblemàtiques del Modernisme català. A tall d’anècdota, podem destacar que, en una visita a l’Espluga, l’escriptor Àngel Guimerà avalà el qualificatiu de Catedral del Vi que prèviament li havia atribuït el polític i cooperativista conquenc Albert Talavera.

Tot i així, hi va haver un sector de la pagesia espluguina que dissentí d’aquell projecte i, a l’empara de la Unió de Rabassaires de Catalunya, decidí endegar-ne un de propi. Així va ser com el 1932 l’Ajuntament els va autoritzar a construir un local i un celler cooperatiu anomenat Celler de Dalt, per contraposició al Celler de Baix, que era el primer que s’havia fundat.

El 1957 s’afegia una tercera nau entre el Celler de Baix i el de Dalt seguint els plànols previstos per Domènech i Roura. Quatre anys més tard, ambdues entitats es fusionaven en una única cooperativa que, posteriorment, passaria a denominar-se Agrícola i Secció de Crèdit l’Espluga, SCCL.

Més endavant, el 1990, es donava un impuls imprescindible a la cooperativa per a l’embotellament i comercialització de vi, cava i oli. Des de llavors s’hi pot visitar el Museu del Vi.

Agrícola de la Conca

El 2012 es va signar un conveni de col·laboració entre la Cooperativa de Viticultors de Solivella, SCCL i el Agrícola de l’Espluga i Secció de Crèdit, SCCL. Finalment, l’abril del 2014 aquestes dues cooperatives es van fusionar oficialment amb el nom d’Agrícola de la Conca.

Aquest conveni ha repercutit en la reducció de costos pel que fa al procés d’elaboració del most i la producció de vi i cava. En aquest sentit, el 2016 es va construir el Celler nou de l’Agrícola de la Conca, el qual disposa de premses que permeten extreure més rendiment del raïm i realitzar unes fermentacions controlades que donen com a resultat una millor qualitat del most.

Com aquella pagesia de principis del segle XX, que va veure en la unió de recursos la via de millora per al seu desenvolupament professional, Agrícola de la Conca té la ferma voluntat d’encarar el futur atenent els reptes per als quals va ser fundada i donant resposta a les necessitats del mercat vitícola.

Agrícola de la Conca aposta per una pagesia sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Com a accions encaminades a aquest objectiu, destaquen les dues teulades del celler nou de Solivella amb coberta vegetal per reduir l’impacte visual, l’adquisició d’un filtre tangencial amb què s’aconsegueix un filtratge més depurat i amb zero residus o la tècnica de la confusió sexual, que ja es troba instal·lada en la meitat de la superfície vitícola d’Agrícola de la Conca i que serveix per tractar eficaçment i ecològica la Lobesia botrana o corc del raïm.

En aquest moment s’està entrant verema de diferents indrets de la Conca; principalment, de Solivella i l’Espluga, però també de Pira, Blancafort, Barberà, Senan, Sarral i Forès.

La producció anual d’Agrícola de la Conca oscil·la al voltant dels 9 / 10 milions de Kg. de raïm. Pel que fa a la producció d’oli, s’entren al molí 800.000 kg. d’olives, que s’acaben transformant en 170.000 litres d’oli.

Tenint en compte que ambdues cooperatives pertanyien ja abans de la fusió a la D.O. Conca de Barberà, la D.O. Cava i la D.O. Catalunya, en l’actualitat gran part del producte embotellat és D.O. Cava i, en menor proporció, D.O. Conca de Barberà i D.O. Catalunya. La varietat de raïm autòctona de la Conca, el trepat, és la que s’entra de manera més notòria al celler i està inscrita a totes tres D.O.

En aquests moments Agrícola de la Conca compta amb diverses seccions operatives: vi, oli, fruits secs, cereal i agrobotigues. El vi que es produeix a Agrícola de la Conca es comercialitza a través de dues entitats supracooperatives, CEVIPE i Castell d’Or.

La primera és una comercialitzadora de granel amb la qual s’obté el millor preu de venda del vi. Castell d’Or és una prestigiosa embotelladora que, a més, s’encarrega de la comercialització del producte dins i fora del país.

La qualitat dels vins i caves exportats per Castell d’Or els ha fet mereixedors de reconeguts premis arreu del món.